2.1 Conjunts

Exercici 2.1.

Escriu simbòlicament els conjunts següents i determina els seus elements en cada cas:

  1. 1.

    El conjunt dels nombres reals tals que el seu quadrat és 1212.

  2. 2.

    El conjunt dels nombres reals tals que el seu quadrat és 9-9.

  3. 3.

    El conjunt dels nombres reals tals que el seu quadrat és major o igual que 0.

  4. 4.

    El conjunt dels nombres naturals compresos entre 3/23/2 i 13/313/3.

  5. 5.

    El conjunt dels nombres reals que són solució de l’equació 3x1=103x-1=10.

  6. 6.

    El conjunt dels nombres enters que són solució de l’equació 3x1=103x-1=10.

Solució:  (1) El conjunt dels nombres reals tals que el seu quadrat és 1212 s’escriu com segueix

A\displaystyle A ={x:x2=12}\displaystyle=\left\{x\in\mathbb{R}:x^{2}=12\right\}
={23,23}.\displaystyle=\left\{-2\sqrt{3},2\sqrt{3}\right\}\text{.}

(2) El conjunt dels nombres reals tals que el seu quadrat és 9-9 és el conjunt buit, ja que no hi ha cap nombre real el quadrat del qual sigui negatiu.

(3) El conjunt dels nombres reals tals que el seu quadrat és major o igual que 0 s’escriu com segueix

C\displaystyle C ={x:x0}\displaystyle=\left\{x\in\mathbb{R}:x\geq 0\right\}
=[0,+).\displaystyle=[0,+\infty)\text{.}

(4) El conjunt dels nombres naturals compressos entre 3/23/2 i 13/313/3 és

D\displaystyle D ={x:3/2x13/3}\displaystyle=\left\{x\in\mathbb{N}:3/2\leq x\leq 13/3\right\}
={2,3,4}.\displaystyle=\left\{2,3,4\right\}\text{.}

(5) El conjunt dels nombres racionals que són solució de l’equació 3x1=103x-1=10 és

E\displaystyle E ={x:3x1=10}\displaystyle=\left\{x\in\mathbb{Q}:3x-1=10\right\}
={113}.\displaystyle=\left\{\frac{11}{3}\right\}\text{.}

(6) El conjunt dels nombres enters que són solució de l’equació 3x1=103x-1=10 és el conjunt buit perquè no existeix cap nombre enter que multiplicat per 33 doni 11.   \square

Exercici 2.2.

Defineix els següents conjunts mitjançant una condició que compleixen tots els seus elements:

  1. 1.

    {5}\left\{5\right\}

  2. 2.

    {1,3,5,7,9,11}\left\{1,3,5,7,9,11\right\}

  3. 3.

    {1,0,1}\left\{-1,0,1\right\}

Solució:  (1) És clar que

{5}={x:4<x<6}.\left\{5\right\}=\left\{x\in\mathbb{N}:4<x<6\right\}\text{.}

(2) És clar que

{1,3,5,7,9,11}={x:x és senar i x11}.\left\{1,3,5,7,9,11\right\}=\left\{x\in\mathbb{N}:x\text{ \'{e}s senar i }x\leq 11\right\}\text{.}

(3) És clar que

{1,0,1}={x:x3x=0}\left\{-1,0,1\right\}=\left\{x\in\mathbb{R}:x^{3}-x=0\right\}

\square

Exercici 2.3.

Són iguals els conjunts

A={x:x és una lletra de la paraula “matemàtica”}A=\left\{x:x\text{ \'{e}s una lletra de la paraula \textquotedblleft matem\`{a% }tica\textquotedblright}\right\}

i

B={a,m,i,c,t,e}B=\left\{a,m,i,c,t,e\right\}

Per què?

Solució:  És evident que

A={m,a,t,e,i,c}A=\left\{m,a,t,e,i,c\right\}

i, per tant, A=BA=B, ja que tenen els mateixos elements.   \square

Exercici 2.4.

Calcula el conjunt de parts dels conjunts següents: (1) A={1}A=\left\{1\right\}; (2) B={1,2}B=\left\{1,2\right\}; (3) C={1,2,3}C=\left\{1,2,3\right\}.

Solució:  (1) Si A={1}A=\left\{1\right\}, llavors

𝒫(A)={∅︀,A}.\mathcal{P}(A)=\left\{\emptyset,A\right\}\text{.}

(2) Si B={1,2}B=\left\{1,2\right\}, llavors

𝒫(B)={∅︀,{1},{2},B}.\mathcal{P}(B)=\left\{\emptyset,\left\{1\right\},\left\{2\right\},B\right\}% \text{.}

(3) Si C={1,2,3}C=\left\{1,2,3\right\}, llavors

𝒫(C)={∅︀,{1},{2},{3},{1,2},{1,3},{2,3},C}.\mathcal{P}(C)=\left\{\emptyset,\left\{1\right\},\left\{2\right\},\left\{3% \right\},\left\{1,2\right\},\left\{1,3\right\},\left\{2,3\right\},C\right\}% \text{.}

\square

Exercici 2.5.

Donat el conjunt A={a,b,c}A=\left\{a,b,c\right\}, quines són vertaderes de les següents expressions?

a)aAb){b}Ac)cAd){c}Ae){a,b,c}Af)AA\begin{array}[]{cccccccc}a)&a\in A&&b)&\left\{b\right\}\in A&&c)&c\subset A\\ d)&\left\{c\right\}\subset A&&e)&\left\{a,b,c\right\}\subset A&&f)&A\in A\end{array}

Solució:  a) És clar que aa és element d’AA i, per tant, és cert que aAa\in A.

b) {b}A\left\{b\right\}\in A és falsa, ja que {b}\left\{b\right\} no és element d’AA.

c) cAc\subset A és falsa, ja que cc és element d’AA i no subconjunt.

d) És clar que cc és element d’AA i, per tant, és cert que {c}\left\{c\right\} és subconjunt d’AA

e) És clar que a,ba,b i cc són elements d’AA i, per tant, és cert que {a,b,c}\left\{a,b,c\right\} és subconjunt de AA.

f) AAA\in A és falsa, ja que AA no és element de si mateix.   \square

Exercici 2.6.

Donat el conjunt A={1,2,3}A=\left\{1,2,3\right\}, quins de les següents relacions són vertaderes?

a){3}Ab){1,2}Ac)3𝒫(A)d)∅︀𝒫(A)e)∅︀𝒫(A)f){2,3}𝒫(A)g){∅︀}𝒫(A)h)∅︀{∅︀}i){{1}}𝒫(A)\begin{array}[]{llllllll}a)&\left\{3\right\}\in A&&b)&\left\{1,2\right\}% \subset A&&c)&3\in\mathcal{P}(A)\\ d)&\emptyset\in\mathcal{P}(A)&&e)&\emptyset\subset\mathcal{P}(A)&&f)&\left\{2,% 3\right\}\subset\mathcal{P}(A)\\ g)&\left\{\emptyset\right\}\subset\mathcal{P}(A)&&h)&\emptyset\in\left\{% \emptyset\right\}&&i)&\left\{\left\{1\right\}\right\}\in\mathcal{P}(A)\end{array}

Solució:  a) {3}A\left\{3\right\}\in A és falsa, ja que {3}\left\{3\right\} no és element d’AA.

b) És clar que 11 i 22 són elements d’AA i, per tant, és cert que {1,2}\left\{1,2\right\} és subconjunt d’AA.

c) És clar que 33 no és subconjunt d’AA i, per tant, 3𝒫(A)3\in\mathcal{P}(A) és falsa.

d) És clar que ∅︀A\emptyset\subset A i, per tant, és cert que ∅︀𝒫(A)\emptyset\in\mathcal{P}(A).

e) És clar que ∅︀\emptyset és subconjunt de qualsevol conjunt i, per tant, és cert que ∅︀𝒫(A)\emptyset\subset\mathcal{P}(A).

f) És clar que ni 22 ni 33 són subconjunts d’AA i, per tant, és fals que {2,3}𝒫(A)\left\{2,3\right\}\subset\mathcal{P}(A).

g) És clar que ∅︀𝒫(A)\emptyset\in\mathcal{P}(A) i, per tant, és cert que {∅︀}𝒫(A)\left\{\emptyset\right\}\subset\mathcal{P}(A).

h) En ser ∅︀\emptyset element de {∅︀}\left\{\emptyset\right\}, és cert que ∅︀{∅︀}\emptyset\in\left\{\emptyset\right\}.

i) És clar que {{1}}\left\{\left\{1\right\}\right\} no és subconjunt d’AA i, per tant, és fals que {{1}}𝒫(A)\left\{\left\{1\right\}\right\}\in\mathcal{P}(A).   \square

Exercici 2.7.

Demostra que es compleixen les següents propietats de la relació d’inclusió:

  1. 1.

    Per a tot conjunt AA, AAA\subset A.

  2. 2.

    Donats dos conjunts AA i BB, si ABA\subset B i ABA\supset B, llavors A=BA=B.

  3. 3.

    Donats tres conjunts AA, BB i CC, si ABA\subset B i BCB\subset C, llavors ACA\subset C.

Solució:  (1) Donat qualsevol conjunt AA, per definició, tenim

AA(x)(xAxA)\begin{array}[]{ccc}A\subset A&\Longleftrightarrow&\left(\forall x\right)\left% (x\in A\Longrightarrow x\in A\right)\end{array}

Des del punt de vista lògic, la implicació

xAxAx\in A\Longrightarrow x\in A

és vertadera qualssevol que sigui xx. Per tant, AAA\subset A.

(2) Donats dos conjunts qualssevol AA i BB, si ABA\subset B, llavors

(x)(xAxB)\left(\forall x\right)\left(x\in A\Longrightarrow x\in B\right)

A més, si BAB\subset A, llavors

(x)(xBxA)\left(\forall x\right)\left(x\in B\Longrightarrow x\in A\right)

Des del punt de vista lògic, de les dues implicacions anteriors es dedueix

xAxBx\in A\Longleftrightarrow x\in B

per a tot xx. Per tant, per definició d’igualtat de conjunts, A=BA=B.

(3) Donats tres conjunts qualssevol AA, BB i CC, si ABA\subset B, llavors

xAxBx\in A\Longrightarrow x\in B

per a tot xx. A més, si BCB\subset C, llavors

xBxCx\in B\Longrightarrow x\in C

per a tot xx. Des del punt de vista lògic, de les dues implicacions anteriors es dedueix

xAxCx\in A\Longrightarrow x\in C

per a tot xx, i per tant, per definició, es compleix ACA\subset C.   \square

Exercici 2.8.

Donades les següents condicions:

P(x): x és múltiple de 6P(x):\text{ }x\text{ \'{e}s m\'{u}ltiple de }6

i

Q(x): x és múltiple de 3Q(x):\text{ }x\text{ \'{e}s m\'{u}ltiple de }3

(a) Demostra que per a tot xx\in\mathbb{Z} es compleix la següents implicació

P(x)Q(x)P(x)\leavevmode\nobreak\ \Longrightarrow\leavevmode\nobreak\ Q(x)

i (b) si

A={x:P(x)} i B={x:Q(x)}A=\left\{x\in\mathbb{Z}:P(x)\right\}\text{ \ \ i \ \ }B=\left\{x\in\mathbb{Z}:% Q(x)\right\}

quins de les següents relacions és correcte ABA\subset B o BAB\subset A?

Solució:  (a) És evident que tot nombre enter que sigui múltiple de 66 és també múltiple de 33. Per tant, la implicació lògica següent

P(x)Q(x)P(x)\leavevmode\nobreak\ \Longrightarrow\leavevmode\nobreak\ Q(x)

és certa per a tot xx\in\mathbb{Z}.

(b) Com que, per a tot xx\in\mathbb{Z} es compleixen

xAP(x) i xBQ(x)\begin{array}[]{ccc}x\in A&\Longleftrightarrow&P(x)\end{array}\text{ \ \ i \ % \ }\begin{array}[]{ccc}x\in B&\Longleftrightarrow&Q(x)\end{array}

i, segons l’apartat anterior,

P(x)Q(x)P(x)\leavevmode\nobreak\ \Longrightarrow\leavevmode\nobreak\ Q(x)

llavors,

xAxBx\in A\Longrightarrow x\in B

i, com a conseqüència, ABA\subset B.   \square

Exercici 2.9.

Donats els següents intervals de la recta real

A=(2,5] i B=[1,9]A=(-2,5]\text{ \ \ \ i \ \ \ }B=[1,9]

Determina els conjunts ABA\cap B, ABA\cup B, ABA-B i BAB-A.

Solució:  Es té que AB=[1,5]A\cap B=[1,5], AB=(2,9]A\cup B=(-2,9], AB=(2,1)A-B=(-2,1) i BA=(5,9]B-A=(5,9].   \square

Exercici 2.10.

Una companyia d’assegurances té una cartera de clients UU i tracta d’estudiar algunes característiques d’aquests. Sigui AA el conjunt d’adults, BB el de dones i CC el dels clients casats. (a) Descriu els següents conjunts: A\complement A, B\complement B, C\complement C, BAB\cap\complement A, ABA\cap B, ABA\cup B i BCB\cap\complement C. (b) Expressa mitjançant conjunts les següents enunciats: (1) Adults casats, (2) Homes menors no casats i (3) Menors o homes casats.

Solució:  (a) Per definició de complementari d’un conjunt, si AA és el conjunt d’adults, BB el de dones i CC el dels clients casats, llavors A\complement A és el conjunt de menors, B\complement B el d’homes i C\complement C el dels no casats. Com que

xBAxB i xA\begin{array}[]{ccc}x\in B\cap\complement A&\Longleftrightarrow&x\in B\text{ i% }x\in\complement A\end{array}

llavors BAB\cap\complement A és el conjunt de dones menors. És clar que ABA\cap B és el conjunt de dones adultes, i, ABA\cup B és el conjunt de dones o homes adults. Com que

xBCxB i xC\begin{array}[]{ccc}x\in B\cap\complement C&\Longleftrightarrow&x\in B\text{ i% }x\in\complement C\end{array}

llavors BCB\cap\complement C és el conjunt de dones no casades.

(b) Com que AA és el conjunt d’adults i CC el dels casats, llavors ACA\cap C és el conjunt d’adults casats. És clar que el conjunt d’homes menors no casats és

BAC\complement B\cap\complement A\cap\complement C

Finalment, el conjunt de menors o homes casats és

A(BC)\complement A\cup(\complement B\cap C)

\square

Exercici 2.11.

Donats tres conjunts qualssevol AA, BB i CC, demostra que es compleixen les següents relacions:

  1. 1.

    AA=AA\cup A=A i AA=AA\cap A=A

  2. 2.

    A(BC)=(AB)CA\cup(B\cup C)=(A\cup B)\cup C i A(BC)=(AB)CA\cap(B\cap C)=(A\cap B)\cap C

  3. 3.

    AB=BAA\cup B=B\cup A i AB=BAA\cap B=B\cap A

  4. 4.

    A(BC)=(AB)(AB)A\cup(B\cap C)=(A\cup B)\cap(A\cup B) i A(BC)=(AB)(AC)A\cap(B\cup C)=(A\cap B)\cup(A\cap C)

  5. 5.

    A(BA)=AA\cup(B\cap A)=A i A(BA)=AA\cap(B\cup A)=A

  6. 6.

    A∅︀=AA\cup\emptyset=A i A∅︀=∅︀A\cap\emptyset=\emptyset

Solució:  Per a demostrar igualtats de conjunts hi ha dos mètodes. El primer consisteix a utilitzar la propietat antisimètrica de la relació d’inclusió:

A=BAB i BA\begin{array}[]{ccc}A=B&\Longleftrightarrow&A\subset B\text{ i }B\subset A\end% {array}

i, el segon, consisteix a expressar primer les igualtats com a enunciats de lògica proposicional i després comprovar que es tracten de tautologies. Utilitzarem aquí tots dos mètodes per a provar les igualtats indicades.

(1) És clar que AA=AA\cup A=A i AA=AA\cap A=A s’expressen com els següents enunciats

xA o xAxA\begin{array}[]{ccc}x\in A\text{ o }x\in A&\Longleftrightarrow&x\in A\end{array}

i

xA i xAxA\begin{array}[]{ccc}x\in A\text{ i }x\in A&\Longleftrightarrow&x\in A\end{array}

traduïts com a expressions formals de la lògica d’enunciats, tenim

ppp i ppp\begin{array}[]{ccc}p\vee p&\longleftrightarrow&p\end{array}\text{ \ \ i \ \ }% \begin{array}[]{ccc}p\wedge p&\longleftrightarrow&p\end{array}

on pp està en lloc de l’enunciat xAx\in A. Per a provar que són tautologies hem de construir les taules de veritat de totes dues proposicions i comprovar que en l’última columna són tots 11 (valor de veritat). Així, tenim

pp ppp\wedge p (pp)p\left(p\wedge p\right)\longleftrightarrow p
11 11 11
0 0 11

pp ppp\vee p (pp)p\left(p\vee p\right)\longleftrightarrow p
11 11 11
0 0 11
  i   
pp ppp\wedge p (pp)p\left(p\wedge p\right)\longleftrightarrow p
11 11 11
0 0 11

on 0 és el valor de falsedat. Per tant, totes dues igualtats són vertaderes.

(2) És clar que A(BC)=(AB)CA\cup(B\cup C)=(A\cup B)\cup C i A(BC)=(AB)CA\cap(B\cap C)=(A\cap B)\cap C s’expressen com els següents enunciats

xA o (xB o xC)(xA o xB) o xC\begin{array}[]{ccc}x\in A\text{ o }\left(x\in B\text{ o }x\in C\right)&% \Longleftrightarrow&\left(x\in A\text{ o }x\in B\right)\text{ o }x\in C\end{array}

i

xA i (xB i xC)(xA i xB) i xC\begin{array}[]{ccc}x\in A\text{ i }\left(x\in B\text{ i }x\in C\right)&% \Longleftrightarrow&\left(x\in A\text{ i }x\in B\right)\text{ i }x\in C\end{array}

que traduïts com a expressions formals de la lògica d’enunciats, tenim

p(qr)(pq)r\begin{array}[]{ccc}p\vee(q\vee r)&\longleftrightarrow&(p\vee q)\vee r\end{array}

i

p(qr)(pq)r\begin{array}[]{ccc}p\wedge(q\wedge r)&\longleftrightarrow&(p\wedge q)\wedge r% \end{array}

on pp està en lloc de xAx\in A, qq en lloc de xBx\in B, i rr en lloc de xCx\in C. Per a provar que són tautologies hem de construir les taules de veritat de totes dues proposicions i comprovar que en l’última columna són tots 11. Així, tenim

pp qq rr pqp\vee q qrq\vee r p(qr)p\vee(q\vee r) (pq)r(p\vee q)\vee r [p(qr)][(pq)r]\left[p\vee(q\vee r)\right]\longleftrightarrow\left[(p\vee q)\vee r\right]
11 11 11 11 11 11 11 11
11 11 0 11 11 11 11 11
11 0 11 11 11 11 11 11
11 0 0 11 0 11 11 11
0 11 11 11 11 11 11 11
0 11 0 11 11 11 11 11
0 0 11 0 11 11 11 11
0 0 0 0 0 0 0 11

i

pp qq rr pqp\wedge q qrq\wedge r p(qr)p\wedge(q\wedge r) (pq)r(p\wedge q)\wedge r [p(qr)][(pq)r]\left[p\wedge(q\wedge r)\right]\longleftrightarrow\left[(p\wedge q)\wedge r\right]
11 11 11 11 11 11 11 11
11 11 0 11 0 0 0 11
11 0 11 0 0 0 0 11
11 0 0 0 0 0 0 11
0 11 11 0 11 0 0 11
0 11 0 0 0 0 0 11
0 0 11 0 0 0 0 11
0 0 0 0 0 0 0 11

Per tant, totes dues igualtats són vertaderes.

(3) És clar que AB=BAA\cup B=B\cup A i AB=BAA\cap B=B\cap A s’expressen com els següents enunciats

xA o xBxB o xA\begin{array}[]{ccc}x\in A\text{ o }x\in B&\Longleftrightarrow&x\in B\text{ o % }x\in A\end{array}

i

xA i xBxB i xA\begin{array}[]{ccc}x\in A\text{ i }x\in B&\Longleftrightarrow&x\in B\text{ i % }x\in A\end{array}

traduïts com a expressions formals de la lògica d’enunciats, tenim

pqqp i pqqp\begin{array}[]{ccc}p\vee q&\longleftrightarrow&q\vee p\end{array}\text{ \ \ i% \ \ }\begin{array}[]{ccc}p\wedge q&\longleftrightarrow&q\wedge p\end{array}

on pp està en lloc de l’enunciat xAx\in A i qq en lloc de xBx\in B . Per a provar que són tautologies hem de construir les taules de veritat de totes dues proposicions i comprovar que en l’última columna són tots 11.

pp qq pqp\vee q qpq\vee p (pq)(qp)(p\vee q)\longleftrightarrow(q\vee p)
11 11 11 11 11
11 0 11 11 11
0 11 11 11 11
0 0 0 0 11

i

pp qq pqp\wedge q qpq\wedge p (pq)(qp)(p\wedge q)\longleftrightarrow(q\wedge p)
11 11 11 11 11
11 0 0 0 11
0 11 0 0 11
0 0 0 0 11

Per tant, totes dues igualtats són vertaderes.

(4) Aquí, utilitzarem el primer mètode per a provar A(BC)=(AB)(AB)A\cup(B\cap C)=(A\cup B)\cap(A\cup B) i A(BC)=(AB)(AC)A\cap(B\cup C)=(A\cap B)\cup(A\cap C). Així, tenim

A(BC)=(AB)(AB){A(BC)(AB)(AB)(AB)(AB)A(BC)\begin{array}[]{ccc}A\cup(B\cap C)=(A\cup B)\cap(A\cup B)&\Longleftrightarrow&% \left\{\begin{array}[]{c}A\cup(B\cap C)\subset(A\cup B)\cap(A\cup B)\\ (A\cup B)\cap(A\cup B)\subset A\cup(B\cap C)\end{array}\right.\end{array}

Com que

xA(BC)xA o xBCxA o (xB i xC)(xA o xB) i (xA o xC)xAB i xACx(AB)(AC)\begin{array}[]{lll}x\in A\cup(B\cap C)&\Longleftrightarrow&x\in A\text{ o }x% \in B\cap C\\ &\Longleftrightarrow&x\in A\text{ o }\left(x\in B\text{ i }x\in C\right)\\ &\Longleftrightarrow&\left(x\in A\text{ o }x\in B\right)\text{ i }\left(x\in A% \text{ o }x\in C\right)\\ &\Longleftrightarrow&x\in A\cup B\text{ i }x\in A\cup C\\ &\Longleftrightarrow&x\in(A\cup B)\cap(A\cup C)\end{array}

Per tant, A(BC)=(AB)(AB)A\cup(B\cap C)=(A\cup B)\cap(A\cup B).

D’altra banda, tenim

A(BC)=(AB)(AC){A(BC)(AB)(AC)(AB)(AC)A(BC)\begin{array}[]{ccc}A\cap(B\cup C)=(A\cap B)\cup(A\cap C)&\Longleftrightarrow&% \left\{\begin{array}[]{c}A\cap(B\cup C)\subset(A\cap B)\cup(A\cap C)\\ (A\cap B)\cup(A\cap C)\subset A\cap(B\cup C)\end{array}\right.\end{array}

Com que

xA(BC)xA i xBCxA i (xB o xC)(xA i xB) o (xA i xC)xAB o xACx(AB)(AC)\begin{array}[]{lll}x\in A\cap(B\cup C)&\Longleftrightarrow&x\in A\text{ i }x% \in B\cup C\\ &\Longleftrightarrow&x\in A\text{ i }\left(x\in B\text{ o }x\in C\right)\\ &\Longleftrightarrow&\left(x\in A\text{ i }x\in B\right)\text{ o }\left(x\in A% \text{ i }x\in C\right)\\ &\Longleftrightarrow&x\in A\cap B\text{ o }x\in A\cap C\\ &\Longleftrightarrow&x\in(A\cap B)\cup(A\cap C)\end{array}

Per tant, A(BC)=(AB)(AC)A\cap(B\cup C)=(A\cap B)\cup(A\cap C).

(5) Com que

xA(BA)xA o xBAxA o (xB i xA)(xA o xB) i (xA o xA)(xA o xB) i xAxA\begin{array}[]{lll}x\in A\cup(B\cap A)&\Longleftrightarrow&x\in A\text{ o }x% \in B\cap A\\ &\Longleftrightarrow&x\in A\text{ o }\left(x\in B\text{ i }x\in A\right)\\ &\Longleftrightarrow&\left(x\in A\text{ o }x\in B\right)\text{ i }\left(x\in A% \text{ o }x\in A\right)\\ &\Longleftrightarrow&\left(x\in A\text{ o }x\in B\right)\text{ i }x\in A\\ &\Longleftrightarrow&x\in A\end{array}

Aleshores, A(BA)=AA\cup(B\cap A)=A. D’altra banda,

xA(BA)xA i xBAxA i (xB o xA)(xA i xB) o (xA i xA)(xA i xB) o xAxA\begin{array}[]{lll}x\in A\cap(B\cup A)&\Longleftrightarrow&x\in A\text{ i }x% \in B\cup A\\ &\Longleftrightarrow&x\in A\text{ i }\left(x\in B\text{ o }x\in A\right)\\ &\Longleftrightarrow&\left(x\in A\text{ i }x\in B\right)\text{ o }\left(x\in A% \text{ i }x\in A\right)\\ &\Longleftrightarrow&\left(x\in A\text{ i }x\in B\right)\text{ o }x\in A\\ &\Longleftrightarrow&x\in A\end{array}

Per tant, A(BA)=AA\cap(B\cup A)=A.

(6) Com que

xA∅︀xA o x∅︀xA\begin{array}[]{lll}x\in A\cup\emptyset&\Longleftrightarrow&x\in A\text{ o }x% \in\emptyset\\ &\Longleftrightarrow&x\in A\end{array}

Per tant, A∅︀=AA\cup\emptyset=A. D’altra banda, si fos A∅︀A\cap\emptyset no buit, existiria un element xx tal que xAx\in A i x∅︀x\in\emptyset, però això no és possible, ja que x∅︀x\in\emptyset és una relació que sempre és falsa. Per tant, no pot haver-hi cap element en A∅︀A\cap\emptyset i, per tant, A∅︀=∅︀A\cap\emptyset=\emptyset.   \square

Exercici 2.12.

Prenent com univers \mathbb{R}, determina els complementaris dels següents conjunts: (2,+)(2,+\infty), (,0](-\infty,0], (3,1](-3,1] i [0.5,0.7][2,3)[0.5,0.7]\cup[2,3).

Solució:  Per definició de complementari d’un conjunt tenim

(2,+)\displaystyle\complement(2,+\infty) =(,2]\displaystyle=(-\infty,2]
(,0]\displaystyle\complement(-\infty,0] =(0,+)\displaystyle=(0,+\infty)
(3,1]\displaystyle\complement(-3,1] =(,3](1,+)\displaystyle=(-\infty,-3]\cup(1,+\infty)
([0.5,0.7][2,3))\displaystyle\complement\left([0.5,0.7]\cup[2,3)\right) =(,0.5)(0.7,2)[3,+)\displaystyle=(-\infty,0.5)\cup(0.7,2)\cup[3,+\infty)

\square

Exercici 2.13.

Si EE és el conjunt referencial, demostra que es compleixen les següents propietats:

  1. 1.

    E=∅︀\complement E=\emptyset i ∅︀=E\complement\emptyset=E

  2. 2.

    (A)=A\complement\left(\complement A\right)=A

  3. 3.

    (AB)=AB\complement\left(A\cup B\right)=\complement A\cap\complement B

  4. 4.

    (AB)=AB\complement\left(A\cap B\right)=\complement A\cup\complement B

Solució:  (1) Si E\complement E no fos buit, existiria un element xx tal que xEx\notin E, però això no és possible perquè EE és l’univers. Per tant, no pot haver-hi cap element en E\complement E i, com a consequència, E=∅︀\complement E=\emptyset.

Com que

x∅︀xE i x∅︀xE\begin{array}[]{lll}x\in\complement\emptyset&\Longleftrightarrow&x\in E\text{ % i }x\notin\emptyset\\ &\Longleftrightarrow&x\in E\end{array}

Per tant, ∅︀=E\complement\emptyset=E.

(2) És clar que (A)=A\complement\left(\complement A\right)=A es tradueix com la següent expressió formal de la lògica d’enunciats,

¬¬pp\lnot\lnot p\longleftrightarrow p

on pp està en lloc de l’enunciat xAx\in A. Per a provar que és una tautologia hem de construir la taula de veritat i comprovar que en l’última columna són tots 11. Així, tenim

pp ¬p\lnot p ¬¬p\lnot\lnot p ¬¬pp\lnot\lnot p\longleftrightarrow p
11 0 11 11
0 11 0 11

Per tant, la igualtat (A)=A\complement\left(\complement A\right)=A és certa.

(3) Com que

x(AB)xE i xABxE i (xA i xB)(xE i xA) i (xE i xB)xA i xBxAB\begin{array}[]{lll}x\in\complement\left(A\cup B\right)&\Longleftrightarrow&x% \in E\text{ i }x\notin A\cup B\\ &\Longleftrightarrow&x\in E\text{ i }\left(x\notin A\text{ i }x\notin B\right)% \\ &\Longleftrightarrow&\left(x\in E\text{ i }x\notin A\right)\text{ i }\left(x% \in E\text{ i }x\notin B\right)\\ &\Longleftrightarrow&x\in\complement A\text{ i }x\in\complement B\\ &\Longleftrightarrow&x\in\complement A\cap\complement B\end{array}

Per tant, (AB)=AB\complement\left(A\cup B\right)=\complement A\cap\complement B.

(4) És clar que (AB)=AB\complement\left(A\cap B\right)=\complement A\cup\complement B es tradueix com la següent expressió formal de la lògica d’enunciats,

¬(pq)¬p¬q\lnot(p\wedge q)\longleftrightarrow\lnot p\vee\lnot q

on pp està en lloc de l’enunciat xAx\in A i qq de xBx\in B. Per a provar que és una tautologia hem de construir la taula de veritat i comprovar que en l’última columna són tots 11. Així, tenim

pp qq ¬p\lnot p ¬q\lnot q pqp\wedge q ¬(pq)\lnot(p\wedge q) ¬p¬q\lnot p\vee\lnot q ¬(pq)¬p¬q\lnot(p\wedge q)\longleftrightarrow\lnot p\vee\lnot q
11 11 0 0 11 0 0 11
11 0 0 11 0 11 11 11
0 11 11 0 0 11 11 11
0 0 11 11 0 11 11 11

Per tant, la igualtat (AB)=AB\complement\left(A\cap B\right)=\complement A\cup\complement B és vertadera.   \square

Exercici 2.14.

Suposant que EE és el conjunt referencial, simplifica les següents expressions:

  1. 1.

    (AB)(AB)(A\cap\complement B)\cap(\complement A\cap\complement B)

  2. 2.

    (ABC)(ABC)(A\cap B\cap C)\cup(\complement A\cup\complement B\cup\complement C)

  3. 3.

    [A(AB)][B(BC)]B\left[A\cap(\complement A\cup B)\right]\cup\left[B\cap(B\cup C)\right]\cup B

Solució:  En tots aquests apartats aplicarem les propietats de la unió i intersecció entre conjunts i del complementari d’un conjunt.

(1) Així tenim

(AB)(AB)\displaystyle(A\cap\complement B)\cap(\complement A\cap\complement B) =(AB)(BA)\displaystyle=(A\cap\complement B)\cap(\complement B\cap\complement A)
=A(BB)A\displaystyle=A\cap(\complement B\cap\complement B)\cap\complement A
=ABA\displaystyle=A\cap\complement B\cap\complement A
=A(BA)\displaystyle=A\cap(\complement B\cap\complement A)
=A(AB)\displaystyle=A\cap(\complement A\cap\complement B)
=(AA)B\displaystyle=(A\cap\complement A)\cap\complement B
=∅︀B\displaystyle=\emptyset\cap\complement B
=∅︀\displaystyle=\emptyset

(2) Així, tenim

(ABC)(ABC)\displaystyle(A\cap B\cap C)\cup(\complement A\cup\complement B\cup\complement C) =(ABC)((AB)C)\displaystyle=(A\cap B\cap C)\cup(\complement\left(A\cap B\right)\cup% \complement C)
=(ABC)((AB)C)\displaystyle=(A\cap B\cap C)\cup\complement\left((A\cap B)\cap C\right)
=(ABC)(ABC)\displaystyle=(A\cap B\cap C)\cup\complement\left(A\cap B\cap C\right)
=E\displaystyle=E

(3) Així, tenim

[A(AB)][B(BC)]B\displaystyle\left[A\cap(\complement A\cup B)\right]\cup\left[B\cap(B\cup C)% \right]\cup B =[(AA)(AB)][(BB)(BC)]B\displaystyle=\left[(A\cap\complement A)\cup(A\cap B)\right]\cup\left[(B\cap B% )\cup(B\cap C)\right]\cup B
=∅︀(AB)B(BC)B\displaystyle=\emptyset\cup(A\cap B)\cup B\cup(B\cap C)\cup B
=(AB)(BC)B\displaystyle=(A\cap B)\cup(B\cap C)\cup B
=(AB)[(BC)B]\displaystyle=(A\cap B)\cup\left[(B\cap C)\cup B\right]
=(AB)B\displaystyle=(A\cap B)\cup B
=B\displaystyle=B

\square

Exercici 2.15.

Si A={1,2}A=\left\{1,2\right\}, B={2,4}B=\left\{2,4\right\} i C={a}C=\left\{a\right\}, determina els conjunts següents: (a) A×(BC)A\times(B\cup C); (b) (C×A)(C×B)(C\times A)\cap(C\times B).

Solució:  (a) És clar que

BC={2,4,a}B\cup C=\left\{2,4,a\right\}

Llavors, segons la definició de producte cartesià de dos conjunts, obtenim

A×(BC)={(1,2),(1,4),(1,a),(2,2),(2,4),(2,a)}A\times(B\cup C)=\left\{(1,2),(1,4),(1,a),(2,2),(2,4),(2,a)\right\}

(b) De la mateixa manera obtenim

C×A={(a,1),(a,2)} y C×B={(a,2),(a,4)}C\times A=\left\{(a,1),(a,2)\right\}\text{ \ \ \ y \ \ \ }C\times B=\left\{(a,% 2),(a,4)\right\}

Després,

(C×A)(C×B)={(a,2)}(C\times A)\cap(C\times B)=\left\{(a,2)\right\}

\square

Exercici 2.16.

Representa gràficament el conjunt A×BA\times B, sabent que A={x:3x1}A=\left\{x\in\mathbb{R}:-3\leq x\leq 1\right\} i B={x:0x2}B=\left\{x\in\mathbb{R}:0\leq x\leq 2\right\}.

Solució:  Segons la definició de producte cartesià de dos conjunts, obtenim

A×B={(x,y)×:3x1 i 0y2}A\times B=\left\{(x,y)\in\mathbb{R}\times\mathbb{R}:-3\leq x\leq 1\text{ \ i \ }0\leq y\leq 2\right\}

Gràficament, aquest conjunt representa la regió del pla assenyalada en la figura següent

[Uncaptioned image]

\square