1.2 Relacions

Identifiquem les relacions amb conjunts de parells ordenats i, per tant, amb subconjunts del producte cartesià de dos conjunts donats. Que un parell ordenat pertanyi a una relació significa que la relació en qüestió es dona entre el primer component del parell i el segon.

1.2.1 Relacions entre dos conjunts

Donats dos conjunts AA i BB, es diu relació entre AA i BB a tot subconjunt de A×BA\times B. Si RA×BR\subset A\times B és una relació entre AA i BB, llavors quan es compleix que (a,b)R(a,b)\in R diem que la relació es dona entre aa i bb, o simplement, que aa està relacionat amb bb.

Exemple 1.9.

Si A={1,2}A=\{1,2\} i B={a,b}B=\{a,b\}, llavors R={(1,a),(2,b)}R=\left\{(1,a),(2,b)\right\}, S={(1,a)}S=\left\{(1,a)\right\} i T={(2,a),(2,b)}T=\left\{(2,a),(2,b)\right\} són relacions entre AA i BB i, en canvi, J={(a,2),(2,1)}J=\left\{(a,2),(2,1)\right\} no ho és.

Per ser conjunts, si RR i SS són relacions entre AA i BB, llavors R=SR=S si i només si RR i SS contenen els mateixos parells ordenats. Es diu domini d’una relació RR entre AA i BB al conjunt denotat per 𝒟(R)\mathcal{D}\left(R\right) que té per elements les primeres components dels parells ordenats de RR. Es diu recorregut de RR el conjunt denotat per (R)\mathcal{R}\left(R\right) que té per elements les segones components dels parells ordenats de RR. Així, tenim

𝒟(R)={x:xA i existeix yB tal que (x,y)R}\mathcal{D}\left(R\right)=\left\{x:x\in A\text{ i existeix }y\in B\text{ tal que }(x,y)\in R\right\}

i

(R)={y:yB i existeix xA tal que (x,y)R}.\mathcal{R}\left(R\right)=\left\{y:y\in B\text{ i existeix }x\in A\text{ tal que }(x,y)\in R\right\}\text{.}
Exemple 1.10.

Si A={1,2}A=\{1,2\}, B={a,b}B=\{a,b\} i R={(2,a),(2,b)}R=\left\{(2,a),(2,b)\right\} és una relació entre AA i BB, llavors 𝒟(R)={2}\mathcal{D}\left(R\right)=\left\{2\right\} i (R)={a,b}=B\mathcal{R}\left(R\right)=\left\{a,b\right\}=B.

1.2.2 Relacions binàries en un conjunt

Si AA és un conjunt, diem que RR és una relació binària en AA si RA×AR\subset A\times A. En tot conjunt AA sempre podem definir les relacions binàries següents:

  1. 1.

    Relació d’identitat en AA: IA={(x,x):xA}I_{A}=\left\{(x,x):x\in A\right\}

  2. 2.

    Relació nul·la en AA: ∅︀\emptyset

  3. 3.

    Relació total en AA: A×AA\times A


Considerem un conjunt AA i una relació binària RA×AR\subset A\times A. Distingim les següents propietats de RR:

  1. 1.

    RR és reflexiva: per a tot xAx\in A, (x,x)R(x,x)\in R

  2. 2.

    RR és irreflexiva: per a tot xAx\in A, (x,x)R(x,x)\notin R

  3. 3.

    RR és simètrica: per a tot x,yAx,y\in A, si (x,y)R(x,y)\in R llavors (y,x)R(y,x)\in R

  4. 4.

    RR és asimètrica: per a tot x,yAx,y\in A, si (x,y)R(x,y)\in R llavors (y,x)R(y,x)\notin R

  5. 5.

    RR és antisimètrica: per a tot x,yAx,y\in A, si (x,y)R(x,y)\in R i (y,x)R(y,x)\in R, llavors x=yx=y

  6. 6.

    RR és transitiva: per a tot x,y,zAx,y,z\in A, si (x,y)R(x,y)\in R i (y,z)R(y,z)\in R, llavors (x,z)R(x,z)\in R

Exemple 1.11.

Si A={1,2,3}A=\left\{1,2,3\right\} i R={(1,2),(2,3),(2,2),(1,3)}R=\left\{(1,2),(2,3),(2,2),(1,3)\right\}, llavors es compleix:

  • RR no és reflexiva, doncs (1,1)R(1,1)\notin R.

  • RR no és irreflexiva, doncs (2,2)R(2,2)\in R.

  • RR no és simètrica, perquè (1,2)R(1,2)\in R i (2,1)R(2,1)\notin R.

  • RR no és asimètrica, doncs (2,2)R(2,2)\in R.

  • RR és antisimètrica, perquè no hi ha cap parell d’elements diferents x,yx,y tals que (x,y)R(x,y)\in R i (y,x)R(y,x)\in R.

  • RR és transitiva, perquè no hi ha tres elements x,y,zx,y,z tals que (x,y)R(x,y)\in R i (y,z)R(y,z)\in R i (x,z)R(x,z)\notin R.

1.2.3 Relacions d’equivalència

Donat un conjunt AA i una relació binària RR en AA, diem que RR és una relació d’equivalència si RR és reflexiva, simètrica i transitiva.

Tota relació d’equivalència RR en un conjunt AA ens permet classificar els elements del conjunt en classes d’equivalència. Es diu classe d’equivalència d’un element aAa\in A al conjunt denotat per [a]\left[a\right] que té per elements tots els elements d’AA que estan relacionats amb aa. Així, tenim

[a]={xA:(x,a)R}.\left[a\right]=\left\{x\in A:(x,a)\in R\right\}\text{.}

De la definició de classe d’equivalència, deduïm de seguida que

[a]=[b](a,b)R\begin{array}[]{ccc}\left[a\right]=\left[b\right]&\Longleftrightarrow&(a,b)\in R% \end{array}

o bé,

[a]=[b](a[b]b[a])\begin{array}[]{ccc}\left[a\right]=\left[b\right]&\Longleftrightarrow&\left(a% \in\left[b\right]\Longleftrightarrow b\in\left[a\right]\right)\end{array}

Llavors es diu conjunt quocient de AA per la relació RR al conjunt denotat per A/RA/R que té per elements les classes d’equivalència de tots els elements d’AA respecte de RR. Així, tenim

A/R={[a]:aA}A/R=\left\{\left[a\right]:a\in A\right\}

Quan RR és d’equivalència diem que el conjunt quocient A/RA/R és una partició del conjunt AA, això vol dir que és una col·lecció de subconjunts no buits d’AA, disjunts dos a dos, i tals que la seva unió és AA. Podem expressar això afirmant que en A/RA/R es compleixen les següents propietats:

  1. 1.

    Per a tot aAa\in A, [a]∅︀\left[a\right]\neq\emptyset.

  2. 2.

    Per a tot a,bAa,b\in A i [a][b]\left[a\right]\neq\left[b\right], [a][b]=∅︀\left[a\right]\cap\left[b\right]=\emptyset.

  3. 3.

    A/R=A\mathop{\displaystyle\bigcup}A/R=A, on A/R\mathop{\displaystyle\bigcup}A/R és la unió de totes les classes d’equivalència, doncs A/RA/R és el conjunt els elements del qual són els que pertanyen a alguna classe de A/RA/R, o sigui

    xA/Rexisteix alguna classe [a]A/R tal que x[a].\begin{array}[]{ccc}x\in\mathop{\displaystyle\bigcup}A/R&\Longleftrightarrow&% \text{existeix alguna classe }\left[a\right]\in A/R\text{ tal que }x\in\left[a% \right]\text{.}\end{array}

És habitual usar \sim o \equiv com a símbols de relacions d’equivalència sobre un conjunt.

Exemple 1.12.

En el conjunt dels nombres enters \mathbb{Z} es defineix la següent relació binària \equiv

xyxy és múltiple de 3\begin{array}[]{ccc}x\equiv y&\Longleftrightarrow&x-y\text{ \'{e}s m\'{u}% ltiple de }3\end{array}

És immediat comprovar que \equiv és una relació d’equivalència en \mathbb{Z}:

  • \equiv és reflexiva: per a tot xx\in\mathbb{Z}, xxx\equiv x doncs xx=0x-x=0, que és un múltiple de 33.

  • \equiv és simètrica: per a tot x,yx,y\in\mathbb{Z}, si xyx\equiv y, és a dir si xyx-y és un múltiple de 33, llavors (xy)=yx-(x-y)=y-x també és un múltiple de 33 i, per tant, yxy\equiv x.

  • \equiv és transitiva: per a tot x,y,zx,y,z\in\mathbb{Z}, si xyx\equiv y i xzx\equiv z, és a dir, si xyx-y i yzy-z són múltiples de 33, també ho serà la seva suma, (xy)+(yz)=xz(x-y)+(y-z)=x-z i, per tant, xzx\equiv z.

Existeixen tres classes d’equivalència per a aquesta relació:

  • [0]={xx és múltiple de 3}={,6,3,0,3,6,}\left[0\right]=\left\{x\in\mathbb{Z}\mid x\text{ \'{e}s m\'{u}ltiple de }3% \right\}=\left\{...,-6,-3,0,3,6,...\right\}

  • [1]={xx1 és múltiple de 3}={,5,2,1,4,7,}\left[1\right]=\left\{x\in\mathbb{Z}\mid x-1\text{ \'{e}s m\'{u}ltiple de }3% \right\}=\left\{...,-5,-2,1,4,7,...\right\}

  • [2]={xx2 és múltiple de 3}={,4,1,2,5,8,}\left[2\right]=\left\{x\in\mathbb{Z}\mid x-2\text{ \'{e}s m\'{u}ltiple de }3% \right\}=\left\{...,-4,-1,2,5,8,...\right\}

Finalment, el conjunt quocient és

/={[1],[2],[3]}.\mathbb{Z}/\equiv\leavevmode\nobreak\ =\left\{\left[1\right],\left[2\right],% \left[3\right]\right\}\text{.}

1.2.4 Relacions d’ordre

Donat un conjunt AA i una relació binària RR en AA, diem que RR és una relació d’ordre si RR és reflexiva, antisimètrica i transitiva. Un conjunt amb una relació d’ordre es diu un conjunt ordenat.

Una relació d’ordre RR en un conjunt AA es diu d’ordre total si per a tot x,yAx,y\in A es compleix:

(x,y)R o bé (y,x)R.(x,y)\in R\text{ \ \ o b\'{e} \ \ }(y,x)\in R\text{.}

En aquest cas es diu que AA està totalment ordenat. En canvi, si existeixen x,yAx,y\in A tals que (x,y)R(x,y)\notin R i (y,x)R(y,x)\notin R, llavors la relació es diu d’ordre parcial i es diu que AA està parcialment ordenat. És habitual usar \leq com a símbol de relació d’ordre en un conjunt.

Exemple 1.13.

Si A={1,2,3}A=\{1,2,3\}, la següent relació

R={(1,1),(2,2),(3,3),(1,2),(1,3)}R=\left\{(1,1),(2,2),(3,3),(1,2),(1,3)\right\}

és un ordre parcial en AA, mentre que la relació

S={(1,1),(2,2),(3,3),(1,2),(1,3),(2,3)}S=\left\{(1,1),(2,2),(3,3),(1,2),(1,3),(2,3)\right\}

és un ordre total en AA.

Exemple 1.14.

Si AA és un conjunt qualsevol, la relació d’inclusió és un ordre parcial en el conjunt de parts d’AA.

Exemple 1.15.

La relació \leq és un ordre total en \mathbb{N}, \mathbb{Z}, \mathbb{Q} o \mathbb{R}.

1.2.4.1 Elements notables d’una relació d’ordre

Si AA és un conjunt ordenat per la relació \leq, llavors tenim les següents definicions:

  1. 1.

    aAa\in A és un element maximal d’AA si no existeix xAx\in A i xax\neq a tal que axa\leq x.

  2. 2.

    aAa\in A és un element minimal d’AA si no existeix xAx\in A i xax\neq a tal que xax\leq a.

  3. 3.

    aAa\in A és el màxim d’AA si per a tot xAx\in A, xax\leq a, i s’escriu a=maxAa=\max A.

  4. 4.

    aAa\in A és el mínim d’AA si per a tot xAx\in A, axa\leq x, i s’escriu a=minAa=\min A.

No és difícil demostrar que en tot ordre parcial hi ha com a màxim un element màxim i un element mínim. Així mateix, un element màxim (resp. mínim), si existeix, és un element maximal (resp. minimal). Si l’ordre és total, tot element minimal és mínim i tot element maximal és màxim.

Exemple 1.16.

Considerem el conjunt A={a,b,c,d,e,f,g}A=\{a,b,c,d,e,f,g\} ordenat per la relació

R={(a,b),(a,c),(b,d),(c,d),(a,d),(e,f)}ΔA.R=\left\{(a,b),(a,c),(b,d),(c,d),(a,d),(e,f)\right\}\cup\Delta_{A}\text{.}

Llavors, tenim:

  • RR no és un ordre total

  • Els elements dd, ff i gg són maximals

  • Els elements aa, ee i gg són minimals

  • No hi ha màxim ni mínim

Exemple 1.17.

Donat el conjunt A={a,b}A=\{a,b\}, considerem el conjunt de parts 𝒫(A)\mathcal{P}(A) ordenat per la relació d’inclusió. Llavors es té:

  • AA és máximal i ∅︀\emptyset és mínimal

  • AA és màxim i ∅︀\emptyset és mínim

Si AA és un conjunt ordenat per la relació \leq i BAB\subset A, llavors:

  1. 1.

    aAa\in A és una cota superior o mayorante de BB si per a tot xBx\in B, xax\leq a.

  2. 2.

    aAa\in A és una cota inferior o minorante de BB si per a tot xBx\in B, axa\leq x.

  3. 3.

    aAa\in A és el suprem o extrem superior de BB si aa és el mínim de les cotes superiors de BB; en tal cas s’escriu a=supBa=\sup B.

  4. 4.

    aAa\in A és l’ínfim o extrem inferior de BB si aa és el màxim de les cotes inferiors de BB; en tal cas escrivim a=infBa=\inf B.

Exemple 1.18.

Considerem el conjunt A={2,3,4,5,6,8,9,10,12}A=\left\{2,3,4,5,6,8,9,10,12\right\} ordenat per la relació \mid definida per

xyx divideix a y\begin{array}[]{ccc}x\mid y&\Longleftrightarrow&x\text{ divideix a }y\end{array}

Volem: (a) representar gràficament aquest ordre, (b) trobar els seus elements maximals, minimals, màxim i mínim, (c) considerant el subconjunt B={4,6,8,10}B=\left\{4,6,8,10\right\}, trobar cotes superiors i inferiors, suprem i ínfim.

Solució:  (a) Una possible representació gràfica d’aquest ordre és:

81210469523\begin{array}[]{ccccccc}&&8&&12&&\\ &&\mid&\diagup&\mid&&\\ 10&&4&&6&&9\\ \mid&\diagdown&\mid&\diagup&&\diagdown&\mid\\ 5&&2&&&&3\end{array}

(b) Els maximals són 10,8,1210,8,12 i 99; els minimals són 5,25,2 i 33; i no hi ha màxim ni mínim.

(c) No hi ha cotes superiors i només hi ha una cota inferior que és 22. Per tant, no hi ha suprem i infB=2\inf B=2.   \square

1.2.4.2 Conjunts ben ordenats

Si AA és un conjunt ordenat, diem que AA està ben ordenat si tot subconjunt de AA té mínim.

Exemple 1.19.

El conjunt dels nombres naturals \mathbb{N} està ben ordenat per la relació \leq.

Exemple 1.20.

El conjunt dels nombres reals \mathbb{R} no està ben ordenat per la relació \leq perquè, per exemple, el subconjunt (1,2)(1,2) no té mínim.

Exemple 1.21.

Donat el conjunt A={a,b,c}A=\left\{a,b,c\right\}, considerem el conjunt de parts 𝒫(A)\mathcal{P}(A) ordenat per la relació d’inclusió. Considerant els subconjunts B={{a},{a,b}}B=\left\{\left\{a\right\},\left\{a,b\right\}\right\} i C={{b},{c},{b,c}}C=\left\{\left\{b\right\},\left\{c\right\},\left\{b,c\right\}\right\}, (a) volem saber si aquests conjunts estan o no ben ordenats. (b) Volem també trobar els elements notables d’aquesta relació en 𝒫(A),B\mathcal{P}(A),B i CC.

Solució:  (a) BB està ben ordenat perquè {a}{a}\left\{a\right\}\subset\left\{a\right\} i {a}{a,b}\left\{a\right\}\subset\left\{a,b\right\}; a més, observa que BB està totalment ordenada per \subset. En canvi, CC no ho està, ja que el subconjunt {{b},{c}}\left\{\left\{b\right\},\left\{c\right\}\right\} no té mínim.

(b) Els elements notables són:

P(A)P(A) BB CC
Maximals AA {a,b}\left\{a,b\right\} {b,c}\left\{b,c\right\}
Minimals ∅︀\emptyset {a}\left\{a\right\} {b},{c}\left\{b\right\},\left\{c\right\}
Màxim AA {a,b}\left\{a,b\right\} {b,c}\left\{b,c\right\}
Mínim ∅︀\emptyset {a}\left\{a\right\} No n’hi ha
Cotes superiors AA {a,b},A\left\{a,b\right\},A {b,c},A\left\{b,c\right\},A
Cotes inferiors ∅︀\emptyset {a},∅︀\left\{a\right\},\emptyset ∅︀\emptyset
Suprem {a,b}\left\{a,b\right\} {b,c}\left\{b,c\right\}
Ínfim ∅︀\emptyset {a}\left\{a\right\} ∅︀\emptyset
  

\square