1.2 Relacions
Identifiquem les relacions amb conjunts de parells ordenats i, per tant, amb subconjunts del producte cartesià de dos conjunts donats. Que un parell ordenat pertanyi a una relació significa que la relació en qüestió es dona entre el primer component del parell i el segon.
1.2.1 Relacions entre dos conjunts
Donats dos conjunts i , es diu relació entre i a tot subconjunt de . Si és una relació entre i , llavors quan es compleix que diem que la relació es dona entre i , o simplement, que està relacionat amb .
Exemple 1.9.
Si i , llavors , i són relacions entre i i, en canvi, no ho és.
Per ser conjunts, si i són relacions entre i , llavors si i només si i contenen els mateixos parells ordenats. Es diu domini d’una relació entre i al conjunt denotat per que té per elements les primeres components dels parells ordenats de . Es diu recorregut de el conjunt denotat per que té per elements les segones components dels parells ordenats de . Així, tenim
i
Exemple 1.10.
Si , i és una relació entre i , llavors i .
1.2.2 Relacions binàries en un conjunt
Si és un conjunt, diem que és una relació binària en si . En tot conjunt sempre podem definir les relacions binàries següents:
-
1.
Relació d’identitat en :
-
2.
Relació nul·la en :
-
3.
Relació total en :
Considerem un conjunt i una relació binària . Distingim les següents propietats de :
-
1.
és reflexiva: per a tot ,
-
2.
és irreflexiva: per a tot ,
-
3.
és simètrica: per a tot , si llavors
-
4.
és asimètrica: per a tot , si llavors
-
5.
és antisimètrica: per a tot , si i , llavors
-
6.
és transitiva: per a tot , si i , llavors
Exemple 1.11.
Si i , llavors es compleix:
-
•
no és reflexiva, doncs .
-
•
no és irreflexiva, doncs .
-
•
no és simètrica, perquè i .
-
•
no és asimètrica, doncs .
-
•
és antisimètrica, perquè no hi ha cap parell d’elements diferents tals que i .
-
•
és transitiva, perquè no hi ha tres elements tals que i i .
1.2.3 Relacions d’equivalència
Donat un conjunt i una relació binària en , diem que és una relació d’equivalència si és reflexiva, simètrica i transitiva.
Tota relació d’equivalència en un conjunt ens permet classificar els elements del conjunt en classes d’equivalència. Es diu classe d’equivalència d’un element al conjunt denotat per que té per elements tots els elements d’ que estan relacionats amb . Així, tenim
De la definició de classe d’equivalència, deduïm de seguida que
o bé,
Llavors es diu conjunt quocient de per la relació al conjunt denotat per que té per elements les classes d’equivalència de tots els elements d’ respecte de . Així, tenim
Quan és d’equivalència diem que el conjunt quocient és una partició del conjunt , això vol dir que és una col·lecció de subconjunts no buits d’, disjunts dos a dos, i tals que la seva unió és . Podem expressar això afirmant que en es compleixen les següents propietats:
-
1.
Per a tot , .
-
2.
Per a tot i , .
-
3.
, on és la unió de totes les classes d’equivalència, doncs és el conjunt els elements del qual són els que pertanyen a alguna classe de , o sigui
És habitual usar o com a símbols de relacions d’equivalència sobre un conjunt.
Exemple 1.12.
En el conjunt dels nombres enters es defineix la següent relació binària
És immediat comprovar que és una relació d’equivalència en :
-
•
és reflexiva: per a tot , doncs , que és un múltiple de .
-
•
és simètrica: per a tot , si , és a dir si és un múltiple de , llavors també és un múltiple de i, per tant, .
-
•
és transitiva: per a tot , si i , és a dir, si i són múltiples de , també ho serà la seva suma, i, per tant, .
Existeixen tres classes d’equivalència per a aquesta relació:
-
•
-
•
-
•
Finalment, el conjunt quocient és
1.2.4 Relacions d’ordre
Donat un conjunt i una relació binària en , diem que és una relació d’ordre si és reflexiva, antisimètrica i transitiva. Un conjunt amb una relació d’ordre es diu un conjunt ordenat.
Una relació d’ordre en un conjunt es diu d’ordre total si per a tot es compleix:
En aquest cas es diu que està totalment ordenat. En canvi, si existeixen tals que i , llavors la relació es diu d’ordre parcial i es diu que està parcialment ordenat. És habitual usar com a símbol de relació d’ordre en un conjunt.
Exemple 1.13.
Si , la següent relació
és un ordre parcial en , mentre que la relació
és un ordre total en .
Exemple 1.14.
Si és un conjunt qualsevol, la relació d’inclusió és un ordre parcial en el conjunt de parts d’.
Exemple 1.15.
La relació és un ordre total en , , o .
1.2.4.1 Elements notables d’una relació d’ordre
Si és un conjunt ordenat per la relació , llavors tenim les següents definicions:
-
1.
és un element maximal d’ si no existeix i tal que .
-
2.
és un element minimal d’ si no existeix i tal que .
-
3.
és el màxim d’ si per a tot , , i s’escriu .
-
4.
és el mínim d’ si per a tot , , i s’escriu .
No és difícil demostrar que en tot ordre parcial hi ha com a màxim un element màxim i un element mínim. Així mateix, un element màxim (resp. mínim), si existeix, és un element maximal (resp. minimal). Si l’ordre és total, tot element minimal és mínim i tot element maximal és màxim.
Exemple 1.16.
Considerem el conjunt ordenat per la relació
Llavors, tenim:
-
•
no és un ordre total
-
•
Els elements , i són maximals
-
•
Els elements , i són minimals
-
•
No hi ha màxim ni mínim
Exemple 1.17.
Donat el conjunt , considerem el conjunt de parts ordenat per la relació d’inclusió. Llavors es té:
-
•
és máximal i és mínimal
-
•
és màxim i és mínim
Si és un conjunt ordenat per la relació i , llavors:
-
1.
és una cota superior o mayorante de si per a tot , .
-
2.
és una cota inferior o minorante de si per a tot , .
-
3.
és el suprem o extrem superior de si és el mínim de les cotes superiors de ; en tal cas s’escriu .
-
4.
és l’ínfim o extrem inferior de si és el màxim de les cotes inferiors de ; en tal cas escrivim .
Exemple 1.18.
Considerem el conjunt ordenat per la relació definida per
Volem: (a) representar gràficament aquest ordre, (b) trobar els seus elements maximals, minimals, màxim i mínim, (c) considerant el subconjunt , trobar cotes superiors i inferiors, suprem i ínfim.
Solució: (a) Una possible representació gràfica d’aquest ordre és:
(b) Els maximals són i ; els minimals són i ; i no hi ha màxim ni mínim.
(c) No hi ha cotes superiors i només hi ha una cota inferior que és . Per tant, no hi ha suprem i .
1.2.4.2 Conjunts ben ordenats
Si és un conjunt ordenat, diem que està ben ordenat si tot subconjunt de té mínim.
Exemple 1.19.
El conjunt dels nombres naturals està ben ordenat per la relació .
Exemple 1.20.
El conjunt dels nombres reals no està ben ordenat per la relació perquè, per exemple, el subconjunt no té mínim.
Exemple 1.21.
Donat el conjunt , considerem el conjunt de parts ordenat per la relació d’inclusió. Considerant els subconjunts i , (a) volem saber si aquests conjunts estan o no ben ordenats. (b) Volem també trobar els elements notables d’aquesta relació en i .
Solució: (a) està ben ordenat perquè i ; a més, observa que està totalment ordenada per . En canvi, no ho està, ja que el subconjunt no té mínim.
(b) Els elements notables són:
Maximals | |||
Minimals | |||
Màxim | |||
Mínim | No n’hi ha | ||
Cotes superiors | |||
Cotes inferiors | |||
Suprem | |||
Ínfim |