2.1 Lògica

Exercici 2.1.

Reformuleu els enunciats següents fent ús de variables i constants: (a) El producte de dos nombres parells és parell; (b) Donat un nombre real no negatiu, busqueu dos nombres reals la diferència dels seus quadrats no sigui més gran que el nombre donat.

Solució:  (a) Si simbolitzem per PP el predicat “ser parell”, aleshores podem escriure:

x,y(P(x)P(y)P(xy)).\forall x,y\left(P\left(x\right)\wedge P\left(y\right)\longrightarrow P\left(x% \cdot y\right)\right)\text{.}

Observa que també podem escriure:

x(P(x)(k)(kx=2k)).\forall x\left(P\left(x\right)\longleftrightarrow\left(\exists k\right)\left(k% \in\mathbb{Z}\wedge x=2k\right)\right)\text{.}

(b) Suposem donat un nombre real δ0\delta\geq 0, o sigui no negatiu, aleshores podem escriure:

x,y(x,yx2y2δ).\exists x,y\left(x,y\in\mathbb{R}\wedge x^{2}-y^{2}\leq\delta\right)\text{.}

\square

Exercici 2.2.

Quines de les expressions següents són proposicions i quines predicats? (a) 4<34<3; (b) y>7y>7; (c) x+y=zx+y=z.

Solució:  (a) És una proposició perquè és un enunciat vertader; (b) És un predicat perquè és un enunciat que conté una variable yy i si li assignem un valor es té una proposició; (c) És un predicat de tres variables x,yx,y i zz. Assignant valors a les tres variables s’obté una proposició.   \square

Exercici 2.3.

Quins dels següents enunciats són predicats i quins no ho són? Justifica la teva resposta. (a) xx és un divisor de 210; (b) El producte dels nombres xx i yy; (c) La suma de dos nombres es menor que 11.

Solució:  (a) És un predicat de una variable xx que és vertader quan, per exemple, xx pren el valor 77, i fals quan, per exemple, és 88; (b) No és predicat perquè quan assignem valors a les variables xx i yy no s’obté una proposició. De fet, l’enunciat és l’expressió algebraica xyx\cdot y; (c) És un predicat que conté dues variables. Podem expressar-lo com x+y<1x+y<1. És clar que quan donme valors a xx i yy s’obté una proposició.   \square

Exercici 2.4.

Considereu els enunciats següents: p=p= “Estic content”, q=q= “Estic veient una pel·lícula” i r=r= “Estic menjant espagueti”. Expresseu en paraules els enunciats següents: (a) (qr)p\left(q\vee r\right)\longrightarrow p; (b) (p¬q)(qr)\left(p\wedge\lnot q\right)\longleftrightarrow\left(q\vee r\right).

Solució:  (a) Estic content quan veig una pel·lícula o mengo espagueti; (b) Veig una pel·lícula o mengo espagueti només si estic content sense veure una pel·lícula.   \square

Exercici 2.5.

Analitza les formes lògiques dels enunciats següents: (a) El joc es cancel·larà si plou o neva; (b) Tenir almenys deu persones és una condició necessària i suficient per a la conferència que s’està impartint; (c) Si en Miquel va anar a la botiga, llavors tenim ous a casa, si no no en tenim.

Solució:  (a) Si C=C=“El joc serà cancel·lat”, P=P=“Plou” i N=N=“Està nevant”. Aleshores l’enunciat “El joc es cancel·larà si plou o neva” es la proposició C(PN)C\leftrightarrow(P\vee N).

(b) Si P=P=“Hi ha almenys deu persones” i C=C=“La conferència es donarà”. Aleshores l’enunciat “Tenir almenys deu persones és una condició necessària i suficient per a la conferència que s’està impartint” és la proposició PCP\longleftrightarrow C.

(c) Si B=B=“Miquel va anar a la botiga” i C=C=“Hi ha ous a casa". Aleshores, l’enunciat “Si en Miquel va anar a la botiga, llavors tenim ous a casa, si no no en tenim” és la proposició (BC)(¬B¬C)(B\rightarrow C)\wedge(\lnot B\rightarrow\lnot C). Això és equivalent a BCB\longleftrightarrow C perquè per la llei del contrarecíproc s’obté (BC)(CB)(B\rightarrow C)\wedge(C\rightarrow B), què és alhora equivalent al que hem dit.   \square

Exercici 2.6.

Considereu els enunciats següents: p=p= “L’Eduard té els cabells vermells”, q=q= “L’Eduard té un nas gran” i r=r= “A l’Eduard li agrada menjar crispetes”. Tradueix els enunciats següents a símbols: (a) “L’Eduard té els cabells vermells i no té un nas gran”; (b) “No és el cas que l’Eduard tingui un nas gran o li agradi menjar crispetes”.

Solució:  (a) p¬qp\wedge\lnot q; (b) ¬(qr)\lnot(q\vee r).   \square

Exercici 2.7.

Construeix les taules de veritat de les següents expressions lògiques: (a) (pq)¬p(p\wedge q)\vee\lnot p; (b) ¬p¬(qr)\lnot p\longrightarrow\lnot(q\vee r).

Solució:  (a)

pp qq ¬p\lnot p pqp\wedge q (pq)¬p(p\wedge q)\vee\lnot p
V V F V V
V F F F F
F V V F V
F F V F V

(b)

pp qq rr ¬p\lnot p qrq\wedge r ¬(qr)\lnot(q\vee r) ¬p¬(qr)\lnot p\longrightarrow\lnot(q\vee r)
V V V F V F V
V V F F F V V
V F V F F V V
V F F F F V V
F V V V V F F
F V F V F V V
F F V V F V V
F F F V F V V

\square

Exercici 2.8.

Considerem els predicats P(x,y)=P(x,y)=x+y=4x+y=4’ i Q(x,y)=Q(x,y)=x<yx<y’. Troba els valors de veritat de les següents expressions lògiques: (a) ¬P(x,y)Q(x,y)\lnot P(x,y)\vee Q(x,y) i (b) ¬(P(x,y)Q(x,y))\lnot(P(x,y)\longleftrightarrow Q(x,y)) quan usem els valos següents (1) x=1,y=3x=1,y=3; (2) x=2,y=1x=2,y=1.

Solució:  (a) Considerem ¬P(x,y)Q(x,y)\lnot P(x,y)\vee Q(x,y), aleshores es tenen les proposicions: (1) ¬P(1,3)Q(1,3)\lnot P(1,3)\vee Q(1,3) què és vertadera doncs Q(1,3)Q(1,3) ho és al complir-se 1<31<3; (2) ¬(P(1,3)Q(1,3))\lnot(P(1,3)\longleftrightarrow Q(1,3)) què és falsa doncs P(1,3)Q(1,3)P(1,3)\longleftrightarrow Q(1,3) es vertadera al complir-se 1+3=41+3=4 i 1<31<3.

(b) Considerem el cas en que x=2x=2 i y=1y=1. Aleshores (1) ¬P(2,1)Q(2,1)\lnot P(2,1)\vee Q(2,1) és vertadera doncs ¬P(2,1)\lnot P(2,1) ho és al complir-se 2+142+1\neq 4; (2) ¬(P(2,1)Q(2,1))\lnot(P(2,1)\longleftrightarrow Q(2,1)) és falsa doncs P(2,1)P(2,1) i Q(2,1)Q(2,1) són ambdues falses.   \square

Exercici 2.9.

Proveu les implicacions següents: (a) (AB)¬B¬A(A\longrightarrow B)\wedge\lnot B\Longrightarrow\lnot A; (b) (AB)(BC)AC\left(A\longrightarrow B\right)\wedge\left(B\longrightarrow C\right)% \Longrightarrow A\longrightarrow C.

Solució:  (a) Per veure que (AB)¬B¬A(A\longrightarrow B)\wedge\lnot B\Longrightarrow\lnot A hem de comprovar que ((AB)¬B)\left((A\longrightarrow B)\wedge\lnot B\right) ¬A\longrightarrow\lnot A és tautologia. Construïm la taula de veritat corresponent:

AA BB ¬A\lnot A ¬B\lnot B AA \longrightarrow BB (AB)¬B(A\longrightarrow B)\wedge\lnot B ((AB)¬B)\left((A\longrightarrow B)\wedge\lnot B\right) ¬A\longrightarrow\lnot A
V V F F V F V
V F F V F F V
F V V F V F V
F F V V V V V

i s’obté una tautologia doncs veiem que l’última columna només té el valor V.

(b) Per veure que (AB)(BC)AC\left(A\longrightarrow B\right)\wedge\left(B\longrightarrow C\right)% \Longrightarrow A\longrightarrow C hem de comprovar que ((AB)(BC))\left(\left(A\longrightarrow B\right)\wedge\left(B\longrightarrow C\right)\right) (AC)\longrightarrow\left(A\longrightarrow C\right) és tautologia. Construïm la taula de veritat corresponent prenent α=AB\alpha=A\longrightarrow B, β=BC\beta=B\longrightarrow C i γ=AC\gamma=A\longrightarrow C:

AA BB CC α\alpha β\beta γ\gamma αβ\alpha\wedge\beta (αβ)γ\left(\alpha\wedge\beta\right)\longrightarrow\gamma
V V V V V V V V
V V F V F F F V
V F V F V V F V
V F F F V F F V
F V V V V V V V
F V F V F V F V
F F V V V V V V
F F F V V V V V

i surt que és tautologia com era d’esperar.   \square

Exercici 2.10.

Proveu les equivalències lògiques següents: (a) AB¬ABA\longrightarrow B\Longleftrightarrow\lnot A\vee B; (b) A(BC)(AB)(AC)A\longrightarrow\left(B\wedge C\right)\Longleftrightarrow\left(A% \longrightarrow B\right)\wedge\left(A\longrightarrow C\right).

Solució:  (a) Per veure que AB¬ABA\longrightarrow B\Longleftrightarrow\lnot A\vee B hem de comprovar que (AB)(¬AB)(A\longrightarrow B)\longleftrightarrow\left(\lnot A\vee B\right) és tautologia. Construïm la taula de veritat corresponent:

AA BB ¬A\lnot A AA \longrightarrow BB ¬AB\lnot A\vee B (AB)(¬AB)(A\longrightarrow B)\longleftrightarrow\left(\lnot A\vee B\right)
V V F V V V
V F F F F V
F V V V V V
F F V V V V

i s’obté una tautologia doncs veiem que l’última columna només té el valor V.

(b) Per veure que A(BC)(AB)(AC)A\longrightarrow\left(B\wedge C\right)\Longleftrightarrow\left(A% \longrightarrow B\right)\wedge\left(A\longrightarrow C\right) hem de comprovar que (A(BC))((AB)(AC))(A\longrightarrow\left(B\wedge C\right))\longleftrightarrow\left(\left(A% \longrightarrow B\right)\wedge\left(A\longrightarrow C\right)\right) és tautologia. Construïm la taula de veritat corresponent, prenent α=AB\alpha=A\longrightarrow B, β=AC\beta=A\longrightarrow C i γ=A(BC)\gamma=A\longrightarrow\left(B\wedge C\right):

AA BB CC α\alpha BCB\wedge C β\beta γ\gamma δ=αβ\delta=\alpha\wedge\beta γδ\gamma\longleftrightarrow\delta
V V V V V V V V V
V V F V F F F F V
V F V F F V F F V
V F F F F F F F V
F V V V V V V V V
F V F V F V V V V
F F V V F V V V V
F F F V F V V V V

i surt que és tautologia com era d’esperar.   \square

Exercici 2.11.

Simplifiqueu les afirmacions següents. Podeu fer ús de les equivalències de l’exercicicici anterior a més de les equivalències comentades a teoria i pràctica: (a) X(XY)X\longrightarrow\left(X\wedge Y\right); (b) ¬(XY)Y\lnot\left(X\vee Y\right)\wedge Y.

Solució:  (a) Aplicant la primera equivalència de l’apartat anterior es té: X(XY)¬X(XY)X\longrightarrow\left(X\wedge Y\right)\Longleftrightarrow\lnot X\vee\left(X% \wedge Y\right). Aplicant ara la llei distributiva de \vee respecte de \wedge s’obté

¬X(XY)(¬XX)(¬XY)\lnot X\vee\left(X\wedge Y\right)\Longleftrightarrow\left(\lnot X\vee X\right)% \wedge\left(\lnot X\vee Y\right)

Ara bé, ¬XX\lnot X\vee X és tautologia. Per tant, (¬XX)(¬XY)¬XY\left(\lnot X\vee X\right)\wedge\left(\lnot X\vee Y\right)\Longleftrightarrow% \lnot X\vee Y. Com a consequència tenim que X(XY)XYX\longrightarrow\left(X\wedge Y\right)\Longleftrightarrow X\longrightarrow Y, doncs ¬XYXY\lnot X\vee Y\Longleftrightarrow X\longrightarrow Y.

(b) Aplicant les lleis de De Morgan es té:

¬(XY)Y(¬X¬Y)Y.\lnot\left(X\vee Y\right)\wedge Y\Longleftrightarrow\left(\lnot X\wedge\lnot Y% \right)\vee Y.

Ara, aplicant la llei distributiva de \vee respecte de \wedge, s’obté

¬(XY)Y(¬XY)(¬YY).\lnot\left(X\vee Y\right)\wedge Y\Longleftrightarrow\left(\lnot X\vee Y\right)% \wedge\left(\lnot Y\vee Y\right).

Finalment, com ¬YY\lnot Y\vee Y és tautologia i ¬XYXY\lnot X\vee Y\Longleftrightarrow X\longrightarrow Y, es té

¬(XY)YXY.\lnot\left(X\vee Y\right)\wedge Y\Longleftrightarrow X\longrightarrow Y\text{.}

\square

Exercici 2.12.

Escriu la negació dels enunciats següents: (a) 3>53>5 o 787\leq 8; (b) Si x=3x=3, llavors x2=5x^{2}=5; (c) ab=ca-b=c si i només si a=b+ca=b+c.

Solució:  (a) Aplicant la llei de de Morgan, 353\leq 5 o 7>87>8.

(b) L’enunciat és de la forma ABA\longrightarrow B, aleshores la seva negació és ¬(AB)\lnot\left(A\longrightarrow B\right)\,. Ara bé, sabem que AB¬ABA\longrightarrow B\Longleftrightarrow\lnot A\vee B i aplicant de nou la llei de De Morgan es té ¬(AB)A¬B\lnot\left(A\longrightarrow B\right)\Longleftrightarrow A\wedge\lnot B. Per tant, la negació de l’enunciat és x=3x=3 i x25x^{2}\neq 5.

(c) Observem primer que ab=ca-b=c és equivalent a a=b+ca=b+c. Per tant, l’enunciat és tautològic i de la forma AAA\longleftrightarrow A, aleshores la seva negació és contradicció: ab=ca-b=c i ab+ca\neq b+c.   \square